Què és una ampolla al buit?

Una ampolla de buit és un recipient segellat que aïlla l'intercanvi de gasos mitjançant una capa intermedia de buit entre dues capes de parets. S'utilitza principalment per al manteniment de la temperatura o l'aïllament bacterian, i es troba habitualment en aparells aïllants i envasos cosmètics. La seva estructura bàsica inclou una-capa intermedia segellada al buit; alguns productes utilitzen plata per millorar l'aïllament i reduir la conducció de calor, la convecció i la radiació. Segons l'ús, es poden dividir en dues categories: ampolles aïllades i ampolles d'emmagatzematge de cosmètics. La primera utilitza el buit per evitar la pèrdua de calor, mentre que la segona utilitza un sistema de pistons per mantenir un estat de buit del contingut, evitant l'oxidació i la contaminació.

Aquesta tecnologia es va originar a partir del matràs Dewar de vidre de doble-paret inventat el 1892 pel físic britànic James Dewar, utilitzat inicialment per a la investigació de la liqüefacció de gasos de laboratori. El 1902, Alemanya va millorar el material de la carcassa exterior, donant lloc a la comercialització i la seva integració gradual a la vida diària. A partir del segle XX, la tecnologia del buit es va expandir al camp de la cosmètica, desenvolupant contenidors tancats amb estructures de pistó-molla que utilitzen la pressió atmosfèrica per expulsar el contingut. Al segle XXI, la ciència dels materials i els processos de fabricació han continuat avançant, per exemple, utilitzant polímers antibacterians per millorar el segellat i optimitzar l'experiència de l'usuari mitjançant la innovació estructural.